Una de les coses que m'agrada més és la lectura dels clàssics i després d'haver llegit alguns de grecs i llatins vaig decidir que era hora d'afrontar un dels llibres més influents de la civilització occidental: els evangelis. I per fer-ho vaig triar una traducció del 2004 d'en Joan F. Mira que, segons la contraportada del llibre, "ha dut a terme una traducció fidel però de caràcter literari i no dogmàtic". Per tant, la meva intenció era poder gaudir de l'obra des del seu punt de vista purament narratiu. I apart dels evangelis, en aquesta edició també s'hi troben els fets dels apòstols, la carta de pau als romans i el llibre de l'apocalipsi.I la veritat és que m'ha decebut bastant. El motiu és bàsicament que des del punt de vista literari m'han resultat textos completament mancats d'interès, que en la majoria dels casos es limitaven a descriure de manera serial els diversos miracles que va fer Jesús al llarg de la seva vida. I al final doncs, vaig llegir el mateix quatre vegades en les versions de Marc, Mateu, Lluc i Joan que es diferenciaven entre si ben poquet. L'excepció ha estat l'evangeli segons Joan que és el que he trobat més interessant des de tots els punts de vista i que realment és l'únic que es pot llegir purament com una obra de ficció.
El que sí que ha estat bé d'aquesta lectura ha estat aprendre coses noves sobre el propi cristianisme i lògicament, dels seus orígens. I també descobrir una sobèrbia inesperada en la figura de Jesús. La lectura d'aquests evangelis el presenta fins i tot com una persona bastant venjativa, de l'estil "o estàs amb mi o contra mi", mostrant una imatge bastant allunyada dels que podríem dir són els ideals cristians. Independentment de les creences de cadascú i de com ha evolucionat el cristianisme al llarg dels segles, crec que val la pena la lectura d'aquests evangelis "literaris".
