Ahmadou Kourouma va néixer a Costa d'Ivori al 1927, i, segons sembla, és un dels escriptors més importants del continent africà. El fet que amb prou feines ara sóc capaç de lletrejar el seu nom és significatiu. Àfrica, el continent oblidat. Vull dir que pensem en zebres i en projectes de cooperació, en viatges i en viatgers. Costa una mica més ser ben conscient que a l'Àfrica s'hi fa cinema, s'hi fa literatura, s'hi fa música, i en definitiva, s'hi viu. S'hi viu a l'africana, i per tant, s'hi fa cinema a l'africana, s'hi fa música a l'africana i s'hi escriu a l'africana. Malgrat que Kapuscinsky, que coneixia l'Àfrica molt millor del que jo mai la coneixeré, ja advertia que l'Àfrica no existeix. Segurament Esperant el vot de les feres és també un llibre per ser llegit a l'africana, que evidentment és una cosa que no estic capacitada per fer. Vull dir que en alguns moments m'he sentit igual de patosa que a les discoteques de Vélingara. Mirant de no perdre un ritme que ni tan sols m'acostava a agafar.
Esperant el vot de les feres és una novel·la sobre un país de l'Àfrica, un d'imaginari, amb nom inventat (La República del Golf), tot i que en realitat parla de Togo (tot i que això ho vaig saber més tard). En aquest país imaginari, el dictador, també imaginari, el gran General Koyaga (que en realitat és Gnassingbé Eyadema, però això també ho vaig saber més tard) se sotmet a un ritual de purificació. En realitat, se sotmet a un relat purificador. Un donsomana, una gesta, que un narrador qualificat, el sora, acompanyat del seu replicador, narra en sis vetllades. El sora explica, des del començament, des dels avantpassats, des dels temps on es perd la memòria, la vida del dictador, en presència seva i dels seus més allegats ministres, dels seus soldats més fidels. El replicador balla, fa el pallasso, fa el boig. I completa les explicacions del sora amb allò que només al replicador, en fase catàrtica, li està permes per tal de que sigui relatada tota la veritat:
President, general i dictador, cantarem i ballarem el vostre donsomana en sis vetllades. Direm la veritat. La veritat sobre la vostra dictadura. La veritat sobre els vostres pares, els vostres col·laboradors. Tota la veritat sobre les vostres cabronades, les vostres poca-soltades; denunciarem les vostres mentides, els vostres nombrosos crims i assassinats...
Els personatges principals, doncs, són en Bingo i en Tiecura, sora i replicador, prisma a través del qual se'ns presenta la vida de Koyaga, un dictador. Un soldat. Un caçador de les muntanyes, de la tribu dels homes nus, campió de lluita i guerrer ferotge, l'home del tòtem falcó, que per mitjà d'un cop d'estat, esdevingut en realitat a Lomé el 13 de gener de 1967, es convertí en el dictador africà que ha governat durant més temps, fins al 2005.
Cada vetllada explica una part de la vida del dictador, amb un tema de rerefons:
Una vetllada no es diu sense que, en sordina, en el relat, hi remoregi un tema. La veneració de la tradició és una bona cosa. Serà el tema dels proverbis que s'evocaran en el transcurs dels intermedis d'aquesta primera vetllada.
I la resta de vetllades versen en sordina sobre la mort, la traïció, la predestinació, el poder, el final. La màgia africana sembla que visqui entre les pàgines, que impregni la vida explicada, tota la vida del dictador imaginat, com segurament ho va fer del real.
En Koyama recita una de les pregàries màgiques que el marabout li ha ensenyat: es transforma en un gall blanc. Vigorosament, el pollastraire enxampa el gall, el fica al cistell i el tanca. Baixa a l'andana amb els cistells i surt de l'estació davant els policies de civil amb tot l'aviram. La versió dels fets que pretén que en Koyaga va baixar del tren transformat en venedor de pollastres no és creïble: hi havia massa policies perspicaços en arribar el tren. El caçador no se'ls podria haver escapat si hagués passat amb una simple disfressa.
En sis capítols i un munt de proverbis s'amaga la vida del soldat, la del rebel amotinat, del cap d'estat novell i del dictador terrible, i també la vida del país en que aquesta es desenvolupa. Des del subdesenvolupament a l'esclavatge, de la descolonització a la corrupció, de l'analfabetisme a la tradició més refinada dels poblats salvatges. En sis capítols, un munt de proverbis i molt sentit de l'humor.
Per exemple, després del primer atemptat:
Totes les ràdios de l'univers van difondre la notícia que anunciava que en Koyaga acabava de lliurar-se d'un assassinat. Era el primer atemptat del vostre règim. Cada dèspota de la vasta Àfrica, terra tan rica en potentats com en paquiderms, va despatxar un plenipotenciari a la capital de la República del Golf. Els avions van embussar el petit aeroport. Els enviats dels germans i amics -és així com els autòcrates africans bategen els seus semblants- va quedar-se un dia sencer. [...] Els amos respectius van proferir crits d'astorament quan, en tornar als països respectius, els plenipotenciaris ho van confirmar. Tots els potentats van quedar perplexos i escèptics. Convençuts que el neci diplomàtic havia estat entabanat. Ells també eren dèspotes i la sabien llarga sobre el que és capaç de muntar un dictador africà per encaterinar el poble i l'univers sencer.
I, després del segon atemptat:
El discurs té una gran ressonància, un increïble ressò en tota l'Àfrica. [...]Era el segon atemptat. Cada tirà de la vasta Àfrica, terra tan rica en violadors de drets humans com en hienes, va despatxar aquesta vegada dos enviats, un diplomàtic i un militar. Els avions, per segona vegada, van embussar el petit aeroport. Els enviats dels germans i amics -és així com els dictadors africans bategen els seus semblants- van quedar-se dos dies sencers. [...] En tornar als països respectius, els seus amos respectius van proferir crits d'astorament quan els seus enviats van exposar els seus descobriments, però van confirmar els fets. Es van considerar insuficientment informats i van creure més aviat que els seus enviats -el militar i el diplomàtic- havien estat manipulats. Ells eren dictadors i coneixien tot el que sap muntar un dictador africà per estafar.
I el tercer atemptat fallit:
-Collons de tirador de merda. Quin tirador tan pèssim! Si et pego, si et sanciono, no és per haver-me disparat. D'això, ja se n'encarregarà la justícia. Com a cap suprem dels exèrcits, et foto els quinze dies reglamentaris al calabós per mal tirador, el més negat del regiment. On s'és vist que es cagui un objectiu de la meva alçada i el meu volum a deu metres? [...] Era el tercer atemptat. Cada dictador de la vasta Àfrica, tan rica en caps d'estat mentiders i pocavergonyes com en voltors, va despatxar aquesta vegada tres enviats, un diplomàtic, un cap d'estat i un policia...
Atemptats, violacions, assassinats, abusos. Mentides, espolis, traïció, enveja, set de poder. La música de sempre que es parla de segons quins llocs. Llegendes, tradició, proverbis. Màgia, contes, colors. Perquè no sempre la música sona amb els mateixos instruments. Crec que és una experiència llegir com escriu algú que ho fa des de tant lluny. Sentir que llegeixes com amb taps a les orelles, perquè el que explica ve d'un lloc d'on arriben ben poques notícies.
